1

Guglielmo IX d'Aquitania (1071-1126)

Ab la dolchor [Costanzo Di Girolamo, I trovatori, Torino, Bollati Boringhieri, 1993, p. 39]

 

Ab la dolchor del temps novel

foillo li bosc, e li aucel

chanton, chascus en lor lati,

segon lo vers del novel chan:

adonc esta ben c'om s'aisi

d'acho dont hom a plus talan.

 

De lai don plus m'es bon e bel

non vei mesager ni sagel,

per que mos cors non dorm ni ri

ni no m'aus traire adenan,

tro qu'eu sacha ben de la fi,

s'el'es aissi com eu deman.

 

La nostr'amor va enaissi

com la brancha de l'albespi,

qu'esta sobre l'arbr'en creman,

la nuoit, ab la ploi'ez al gel.

tro l'endeman, que l sols s'espan

per la fueilla vert el ramel.

 

Enquer me menbra d'un mati

que nos fezem de guerra fi

e que m donet un don tan gran:

sa drudari'e son anel.

Enquer me lais Dieus viure tan

qu'aia mas mans soz son mantel!

 

Qu'eu non ai soing d'estraing lati

que m parta de mon Bon Vezi:

qu'eu sai de paraulas com van,

ab un breu sermon que s'espel:

que tal se van d'amor gaban

nos n'avem la pessa e l coutel.

 

 

 

2

Jaufre Rudel

Lanquan li jorn [Di Girolamo, p. 60]

 

Lanquan li jorn son lonc en mai

m'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh,

e quan me sui partiz de lai

remembra.m d'un'amor de lonh.

Vau de talan embroncx e clis,

si que chans ni flors d'albespis

no.m platz plus que l'iverns gelatz.

 

Ja mais d'amor no.m jauzirai

si no.m jau d'est'amor de lonh:

que gensor ni melhor no.m sai

ves nulha part, ni pres ni lonh.

Tant es sos pretz verais e fis

que lai el reng dels Sarrazis

fos ieu per lieis chaitius clamatz!

 

Iratz e jauzens m'en partrai,

s'ieu ja la vei l'amor de lonh;

mas no sai quoras la veirai,

car trop son nostras terras lonh:

assatz i a pas e camis,

e per aisso no.n sui devis.

Mas tot sia cum a Deu platz!

 

Be.m parra jois quan li querrai,

per amor Dieu, l'alberc de lonh:

e, s'a lieis platz, alberguarai

pres de lieis, si be.m sui de lonh.

Adoncs parra.l parlamens fis,

quan drutz lonhdas er tan vezis

qu'ab cortes ginh jauzis solatz.

 

Ben tenc lo Senhor per verai

per qu'ieu veirai l'amor de lonh;

mas per un ben que m'an eschai

n'ai dos mals, quar tan m'es de lonh.

Ai! car me fos lai pelegris,

si que mos fustz e mos tapis

fos pels sieus belhs huelhs remiratz!

 

Dieus, que fetz tot quant ve ni vai

e formet sest'amor de lonh,

mi don poder, que cor ieu n'ai,

qu'ieu veia sest'amor de lonh,

veraiamen, en tals aizis,

si que la cambra e.l jardis

mi resembles totz temps palatz!

 

Ver ditz qui m'apella lechai

ni deziron d'amor de lonh,

car nulhs autres jois tan no.m plai

com jauzimens d'amor de lonh.

Mas so qu'ieu vuelh m'es atahis,

qu'enaissi.m fadet mos pairis

qu'iuu ames e non fos amatz.

 

Mas so qu'ieu vuelh m'es atahis.

Totz sia mauditz lo pairis

que.m fadet qu'ieu non fos amatz!

 

3

Marcabru, L'autrier jost'una sebissa

[Di Girolamo, p. 69]

 

L'autrier jost'una sebissa

trobey pastora mestissa,

de joy e de sen massissa,

e fon filha de vilayna;

cap'e gonela pellissa,

vest'e camiza treslissa,

sotlars e caussas de layna.

 

Ves lieys vinc per la planissa:

Toza”, fi.m ieu, “res faitissa,

dol ai del freg que vos fissa.”

“Senher”, so dis la vilayna,

“merce Dieu e ma noyrissa,

pauc m'o pretz si.l vens m'erissa,

qu'alegreta suy e sayna.”

 

Toza”, fi.m ieu, “cauza pia,

destouz me suy de la via

per far a vos companhia,

quar aitals toza vilayna

no deu ses parelh paria

pasturgar tanta bestia

en aital terra soldayna.”

 

Don”, fetz ela, “qui que.m sia,

ben conosc sen o folhia.

La vostra parelhairia,

senher”, so dis la vilayna,

“lay on se tanh si s'estia,

que tals la cui'en bailia

tener, no.n a mas l'ufayna.”

 

“Toza de gentil afaire,

cavaliers fon vostre paire,

que.us engendret en la maire,

car fon corteza vilayna.

Quon plus vos guart, m'es belhayre,

e per vostre joy m'esclaire,

si fossetz un pauc humayna. ”

 

“Don, tot mon linh e mon aire

vey revertir e retraire

al vezoig et a l'araire,

senher”, so dis la vilayna;

“mas tals se fay cavalguaire

c'atrestal deuria faire

los seys jorns la setmayna.”

 

Toza ”, fi.m ieu, “ gentil fada

vos adastret, quan fos nada,

d'una beutat esmerada

sobre tot'autra vilayna;

e seria.us ben doblada,

si.m vezia una vegada

sobira e vos sotrayna. ”

 

“Senher, tan m'avetz lauzada,

tota.n seri'envejada.

Pus en pretz m'avetz levada,

senher”, so dis la vilayna,

“per so n'auretz per soudada

al partir: "bada, folh, bada!''

e la muz'a meliayna.”

 

“Toza, estranh cor e salvatge

adomesg'om per uzatje.

Ben conosc al trespassatge

qu'ab aital toza vilayna

pot hom far ric companhatge

ab amistat de coratge,

quan l'us l'autre non enjayna.”

 

“Don, hom cochatz de folhatge

jur'e pliu e promet guatge;

si.m fariatz homenatge,

senher”, so dis la vilayna;

“mas ges per un pauc d'intratge

no vuelh mon despiuzelhatge

camjar per nom de putayna.”

 

“Toza, tota creatura

revertis a ssa natura.

Parelhar parelhadura

devem eu e vos, vilayna,

al abric lonc la pastura,

que mielhs n'estaretz segura

per far la cauza dossayna.”

 

“Don, oc; mas segon drechura

serca folhs la folhatura,

cortes cortez'aventura

e.l vilas ab la vilayna.

En tal loc fai sens fraitura

on hom non garda mezura:

so ditz la gens ansiayna”.

 

“Belha, de vostra figura

non vi autra pus tafura

ni de son cor pus trefayna.”

 

“Don, lo cavecs vos ahura,

que tals bada en la penchura

qu'autre n'espera la mayna.”

 

 

4

Bernart de Ventadorn

Can vei la lauzeta [Di Girolamo, p. 127; Varvaro, p. 202]

 

Can vei la lauzeta mover

de joi sas alas contra.l rai,

que s'oblid'e.s laissa chazer

per la doussor c'al cor li vai,

ai! tan grans enveya m'en ve

de cui qu'eu veya jauzion,

meravilhas ai, car desse

lo cor de dezirer no.m fon.

 

Ai, las! tan cuidava saber

d'amor, e tan petit en sai,

car eu d'amar no.m posc tener

celeis don ja pro non aurai.

Tout m'a mo cor, e tout m'a me,

e se mezeis'e tot lo mon;

e can se.m tolc, no.m laisset re

mas dezirer e cor volon.

 

Anc non agui de me poder

ni no fui meus de l'or'en sai

que.m laisset en sos olhs vezer

en un miralh que mout me plai.

Miralhs, pus me mirei en te,

m'an mort li sospir de preon,

c'aissi.m perdei com perdet se

lo bels Narcisus en la fon.

 

De las domnas me dezesper;

ja mais en lor no.m fiarai;

c'aissi com las solh chaptener,

enaissi las deschaptenrai.

Pois vei c'una pro no m'en te

vas leis que.m destrui e.m cofon,

totas las dopt'e las mescre,

car be sai c'atrestals se son.

 

D'aisso.s fa be femna parer

ma domna, per qu'e.lh o retrai,

car no vol so c'om deu voler,

e so c'om li deveda fai.

Chazutz sui en mala merce,

et ai be faih co.l fols en pon;

e no sai per que m'esdeve,

mas car trop puyei contra mon.

 

Merces es perduda, per ver,

et ieu non o saubi anc mai,

car cilh qui plus en degr'aver

no.n a ges; et on la querrai?

A! can mal sembla, qui la ve,

qued aquest chaitiu deziron,

que ja ses leis non aura be,

laisse morir, que no l'aon.

 

Pus ab midons no.m pot valer

precs ni merces ni.l dreihz qu'eu ai,

ni a leis no ven a plazer

qu'eu l'am, ja mais no.lh o dirai.

Aissi.m part de leis e.m recre;

mort m'a, e per mort li respon,

e vau m'en, pus ilh no.m rete,

chaitius, en issilh, no sai on.

 

Tristans, ges no.n auretz de me,

qu'eu m'en vau, chaitius, no sai on.

De chantar me gic e.m recre,

e de joi e d'amor m'escon.

 

 

5

Bertran de Born

Rassa tam creis

 

Rassa, tan creis e monta e poja

cella qu'es de totz engans voja,

sos pretz a las autras enoja,

c'una noi a que ren i noja,

quel vezers de sa beltat loja

los pros a sos ops, cui que coja;

quel plus conoissen elh melhor

mantenon ades sa lauzor

e la tenont per la genssor,

qu'il sap far tan entier' honor,

non vol mas un sol prejador.

 

6

Monge de Montaudon

Mot m'enueja

 

Mot m'enueja, so auzes dire,

hom parliers qu'es a vol servire

et hom que trop vol autr'ausire

m'enueja, e cavals que tire;

et enueia.m, si Dieus m'aiut,

joves hom que trop port'escut

que negun colp noia avut;

capelan e monge barbut

e lauzenger bec esmolut.

 

 

 

7

Arnaut Daniel

Lo ferm voler [Di Girolamo, p. 171]

 

Lo ferm voler qu'el cor m'intra

no.m pot ges becs escoissendre ni ongla

de lauzengier qui pert per mal dir s'arma;

e pus no l'aus batr'ab ram ni ab verja,

sivals a frau, lai on non aurai oncle,

jauzirai joi, en vergier o dins cambra.

 

Quan mi sove de la cambra

on a mon dan sai que nulhs om non intra

(ans me son tug plus que fraire ni oncle)

non ai membre no.m fremisca, neis l'ongla,

aissi cum fai l'enfas devant la verja:

tal paor ai no.1 sia prop de l'arma.

 

Del cors li fos, non de l'arma,

e cossentis m'a celat dins sa cambra,

que plus mi nafra.1 cor que colp de verja

qu'ar lo sieus sers lai ont ilh es non intra:

de lieis serai aisi cum carn e ongla

e non creirai castic d'amic ni d'oncle.

 

Anc la seror de mon oncle

non amei plus ni tan, per aquest'arma,

qu'aitan vezis cum es lo detz de l'ongla,

s'a lieis plagues, volgr'esser de sa cambra;

de me pot far l'amors qu'ins el cor m'intra

miels a son vol c'om fortz de frevol verja.

 

Pus floric la seca verja

ni de n'Adam foron nebot e oncle

tan fin'amors cum selha qu'el cor m'intra

non cug fos anc en cors no neis en arma:

on qu'eu estei, fors en plan o dins cambra,

mos cors no.s part de lieis tan cum ten l'ongla.

 

Aissi s'empren e s'enongla

mos cors en lieis cum l'escors'en la verja,

qu'ilh m'es de joi tors e palais e cambra;

e non am tan paren, fraire ni oncle,

qu'en Paradis n'aura doble joi m'arma

si ja nulhs hom per ben amar lai intra.

 

Arnaut tramet son cantar d'ongl'e d'oncle

a Grant Desiei, qui de sa verj'a l'arma,

son cledisat qu'apres dins cambra intra.

 

 

 

 

8 Folchetto di Marsiglia

Tan m'abellis

 

Tan m'abellis l'amoros pessamens

qui s'es venguz en mon fin cor assire,

per que no.i pot nulz autre pes caber

ni mais neguns no m'er dolz ni plasenz,

c'aduncs viu sans quan m'auciol consire;

e fin'amor alevia.m mon martire

que.m promet joi mas trop lo dona len

c'ab bel senblan m'a trainat longament.

 

 

 

9 Guiraut de Borneill

Reis glorios

 

Reis glorios, verais lums e clartatz,

Deus proderos, Senher, si a vos platz,

al meu companh siatz fizels aiuda,

qu'ieu non lo vi, pos la notz fo venguda,

et ades sera l'alba!

 

Bel companho, si dormetz o velhatz,

non dormatz plus, suau vos ressidatz,

qu'en orien vei l'estela creguda

qu'amena.l jorn, qu'eu l'ai ben conoguda;

et ades sera l'alba!

 

Bel companho, en chantan vos apel;

non dormatz plus, qu'en auch chantar l'auzel,

que vai queren lo jorn per lo boschatge,

et ai paor que.l gilos vos assatge,

et ades sera l'alba!

 

Bel companho, issetz al fenestrel

et regardatz las ensenhas del cel!

Conisseretz si.us soi fizels messatge,

si non o faitz, vostres n'er lo damnatge,

et ades sera l'alba!

 

Bel companho, pos me parti de vos,

eu no.m dormi ni m.moc de genolhos,

anz priei Deu, lo filh Santa Maria

que.us mi rendes per leial companhia,

et ades sera l'alba!

 

Bel companho, la foras als peiros

me preiavatz qu'eu no fos dormilhos,

enans velhes tota noch tro al dia;

era no.us platz mos chans ni ma paria,

et ades sera l'alba!

 

 

 

10 Raimbaut de Vaqueiras

Kalenda maia [Di Girolamo, p. 207]

 

 

Kalenda maia

ni fueills de faia

ni chans d'auzell

ni flors de glaia

non es qe.m plaia,

pros dona gaia,

tro q'un isnell

messagier aia

del vostre bell

cors, qi.m retraia

plazer novell,

q'amors m'atraia,

e jaia

e.m traia

vas vos,

donna veraia;

e chaia

de plaia

.1 gelos,

anz qe.m n'estraia.

 

Ma bell'amia,

per Dieu non sia

qe ja.l gelos

de mon dan ria,

qe car vendria

sa gelozia

si aitals dos

amantz partia;

q'ieu ja joios

mais non seria,

ni jois ses vos

pro no.m tenria;

tal via

faria

q'oms ja

mais no.m veiria;

cell dia

morria

donna

pros, q'ie.us perdria.

 

 

Con er perduda

ni m'er renduda

donna, s'enanz

non l'ai aguda?

Qe drutz ni druda

non es per cuda;

mas qant amantz

en drut si muda,

l'onors es granz

qe.l n'es creguda,

e.l bels semblanz

fai far tal bruda.

Qe nuda

tenguda

no.us ai,

ni d'als vencuda;

volguda

cresuda

vos ai,

se autr'ajuda.

 

Tart m'esjauzira,

pos ja.m partira,

Bells Cavalhiers,

de vos ab ira,

q'ailhors no.s vira

mos cors, ni.m tira

mos deziriers,

q'als non dezira;

q'a lauzengiers

sai q'abellira,

donna, q'estiers

non lur garira:

tals vira,

sentira

mos danz,

qi.lls vos grazira,

qe.us mira,

cossira

cuidanz

don cors sospira.

 

 

Tant gent comensa,

part totas gensa,

na Beatritz,

e pren creissensa

vostra valensa;

per ma credensa,

de pretz garnitz

vostra tenensa

e de bels ditz,

senes failhensa;

de faitz grazitz

tenetz semensa;

siensa,

sufrensa

avetz

e coneissensa;

valensa

ses tensa

vistetz

ab benvolensa.

 

Donna grazida,

qecs lauz'e crida

vostra valor

q'es abellida,

e qi.us oblida

pauc li val vida,

per q'ie.us azor,

donn'eissernida;

qar per gençor

vos ai chauzida

e per meilhor,

de prez complida,

blandida,

servida

genses

q'Erecs Enida.

Bastida,

finida,

n'Engles,

ai l'estampida.